No tot el que veus és el que sembla!

El nostre curt!!!!

Ja portem un temps amb el guió i la grabació del curt! La veritat és que estem dedicant moltes hores, però segur que obtenim un bon resultat... Nosaltres com semple per què fer les coses senzilletes? La veritat és que volem sempre més! Però bé som un bon equip i sempre ens ensortim! A treballar noies i a acabar el curt!
Per cert, us deixo una foto del Salvi, el protagonista del nostre curt! Sí, és la Gemma Masferrer. Si voleu saber més, entreu al nostre bloc del procés de grabació (el tinc linkat als enllaços).

Una mica de teoria...

Abans de començar a grabar els curts està bé saber una mica dels tipus d'enquadraments, plans... que es poden fer servir a l'hora de grabar, per tant, el Pitu va donar una mica de teoria! Després de lleegir-me el dossier de l'assignatura he de dir que és molt curiosa tota la informació que ens dóna, hi ha conceptes molts propers a nosaltres, alguns que posem en pràctica moltes vegades però desconeixem el seu nom. Personalment, el que m'ha sobtat més és la gran quantitat de plans que es podem fer a l'hora de grabar o fer fotografies. Mireu, mireu...

De plans curts hi ha: primer pla, primerissim primer pla i pla detall

De plans mig: pla sencer, pla americà (3/4) i pla mig

De plans generals: pla general, gran pla general (no apareix la persona humana) i pla de conjunt

Deunidó! Bé, doncs amb aquests i d'altres conceptes ja ens anirem familiaritzant durant la grabació del curt!!!! Al final els coneixerem tots!

La ràdio, un mitjà de comunicació

La ràdio és un mitjà de comunicació força interessant per treballar amb els infants, ja que presenta un ventall de possibilitats educatives per treballar amb ells. Una visita a la ràdio i una grabació d'un programa on els infants puguin ser protagonistes és un bon recurs per aprendre ja que la ràdio permet treballar el llenguatge oral (la parla), el llengustge escrit, el fet de parlar en públic i també treballar que és molt important aprendre a fer-ho des de petits.
Després de la xerrada que m'han explicat les meves companyes que es va generar a la classe em fa plantejar-me la possibilitat d'anar a la ràdio amb els més petits perquè entre d'altres activitats podrien explicar contes en directe igual que varen fer les companyes a expodidàctica.
En aquest cas jo no vaig parlar a la ràdio però sí qque vaig grabar a les companyes de classe i he de dir que vaig viure l'experiència des de molt aprop cosa que em va agradar molt! Penso que va ser una vivència molt maca i interessant i a més a més el resultat va ser molt positiu, el Pitu va quedar ben content, la seva cara ho deia tot. Ara nosaltres també!! Van haver-hi contes molt ben explicats i la presentació va ser molt divertida!!!
Gaudim de la ràdio!

Un simple anunci...

Bé! Ara mateix estic flipant després d'haver sapigut el significat de l'anunci de la play station 1. En un primer moment les meves companyes em van dir que mirés l'anunci detenimadament i la veritat que no vaig entendre res... Després el vam veure detenidament i em van començar a explicar coses que tenien molt de sentit i lògic i que jo havia estat incapaç de veure en un començament.
Resulta que tot el que diu la noia de l'anunci vol donar a entendre que quan jugues a la play station t'aïlles i et crees un propi món. Això és veritat! Jo tinc la prova amb el meu germà, quan es posa a jugar a la play canvia totalment i de vegades es fica en el paper del personatge que porta, és exagerat! Hi ha moments que no pots ni parlar-li i em diu frases com: "¡No me molestes que me matan!".
El què de l'anunci no es queda aquí. Si ens fixem bé la cara de la noia fa la forma del comandament de la consola! Que fort. Les trenes representa el suport per on agafem el comandament i la part central de la cara el que es el cos del comandament. I és cert! Acabo de mirar el de la play del meu germà i té la mateixa forma que la cara. ESTIC FLIPANT!
Un anunci que no li trobava el per què i resulta que la més mínima tonteria té un sentit i està per alguna cosa en concret, fins i tot a dalt a la dreta de la pantalla hi ha un moment que surten els dibuixos de les tecles del comandament de la play. Quina feinada tu!!!! És super curiós!

No ens hem de quedar amb el que veuen els nostres ulls!

Mira que s'arriba a aprendre amb aquesta assignatura eh!!!

Primer de tot ara ja se que és un TAUMATROP. És una joguina òptica del segle XVI. A partir d'un simple dibuix d'un ocell i una gàbia en un mateix full, es pot aconseguir veure l'ocell dins la gàbia, sense retalladar. S'ha de moure molt ràpid el full i al final s'acaba aconseguint veure l'ocell dins. És molt curiós!

En segon lloc cal destacar els dibuixos de'n Pluto i el Mickey. És increible el que pot haver darrera d'uns simples dibuixos animats. Una vegada mires els dibuixos sabent-ho es veu clarament reflexat el concepte de gelosia, en aquest cas del germà gran (Pluto) cap al germà petit. També es reflexa la religió en el moment que hi ha un Pluto bo (àngel) que apareix del cel. En canvi, el Pluto dolent apareix del pensament del Pluto, volent reflexar que l'home és dolent per naturalessa.
Després de veure aquest vídeo em preocupa fins a quin punt l'inconscient dels infants pot captar aquests aspectes que simplement no es veuen però que indirectament s'estan trasmetent als espectadors...
Bé! Mireu el vídeo i a ja em direu que veieu!

Programació adequada a la TV per a infants?

Actualment, com ja vaig dir a l'escrit anterior, veure la televisió és un entreteniment diari pels infants de la nostra societat. Aquesta activitat pot ocupar una gran quantitat de temps que podria estar aprofitat, realitzant altres activitats, com per exemple jugar, passejar... La qüestió està en la programació; és adequada per a nens i nenes en edat escolar? Crec que la resposta és ben clara: NO!!! En principi fins les 22h els programes són adequats per a nens i nenes d'aquestes edats, cosa amb la que no estic d'acord. Últimament m'he estat fixant en els programes que fan durant el dia i es poden contar amb els dits de la mà els que són adequats per als més petits.

El problema apareix en el moment que els pares, sabent la programació que hi ha, deixen als infants hores i hores davant la televisió. D'aquesta manera els adults aprofiten per realitzar les tasques de la casa o altres activitats que no poden realitzar durant el dia. Amb els programes que fan a la tele no pot ser que hi hagi nens mirant-la a les 23.00h i puc assegurar que hi ha molts!

Són temes molt importants i hi ha una gran part de la societat que no és conscient. Si ho fossim tot seria més fàcil i aprofitaríem els programes adequats per als nens i nenes més petits!